Aquest espai s'anirà omplint de pedres, pedres que crearan ones expansives a base de paraules, de mots, de poemes que el meu pare, Santi Hernández Martínez va anar escrivint al llarg de la seva vida. Una vida que sempre va deixar-se portar per les corrents i rierols de la Poesia.
De moment en aquesta primera entrada us faig arribar un dels seus antics poemes:
XVI
Sempre creixerà la llum,
oh amiga, és necessari.
Cal reinstaurar l'alegria
sobre la faç del planeta.
Que hi devalli una celeste
pluja i despulli la pell
de la pols orba d'insomni!
Que els camins s'obrin als passos!
Insistència múltiple
del pensament en els somnis,
amiga. Hi retornarem
a la infància dels boscos?
Santi Hernández Martínez
Arrels de l'aigua (Manresa, 1981)
(A l'apartat de presentació podeu llegir-hi més coses i veure una petita obra en dedicació a ell).
